borja pellejero – Pàgina 25 – Fòrum-Centre d'Estudis Locals d'Alaior

17abr.

By borja pellejeroNo Comments

Sense categoria

EL DEUTE MUNICIPAL DE QUASI 17 MILIONS, QUE NO EREN MÉS QUE 9 MILIONS

EL DEUTE MUNICIPAL DE QUASI 17 MILIONS, QUE NO EREN MÉS QUE 9 MILIONS Avui és una evidència per a l’economia que l’austeritat pressupostària aplicada per la majoria d’institucions europees arran de la crisi de 2008 va ser un error i que la fórmula nord-americana de més despesa pública va ser més encertada. L’ajuntament alaiorenc, amb govern d’esquerres, de 2008 a 2011, va generar un deute important. Inevitablement açò feia complicada la gestió municipal, de llavors i de després, ningú no ho dubta, però eren anys de patiment generalitzat i calia ajudar. En plena crisi el govern local va seguir apostant per les inversions i les despeses per redistribuir recursos propis i de deute. El PP va emprar aquest deute per acusar el govern municipal de mala gestió. Encara avui, 10 anys després, e...

QUÈ HA PASSAT A LA TROTXA 2 ?

És un altre dels serials dels darrers anys a Alaior, poc clar, complex, però que és i serà causa de molts d’efectes econòmics per a emprenedors, per a l’Ajuntament i per a la gent del poble en general. La Trotxa 1 fa temps que va esgotar els solars. A la Trotxa 2 hi hauria possiblement entre 4 i 9 empreses radicades o en tràmits sense el retard en l’electrificació . Cada empresa cada any paga nòmines, paga impostos, compra a altres empreses i genera activitat directa i indirecta, açò multiplicat per successius anys són molts de beneficis generals. Cada empresa que marxa a un altre polígon és un conjunt d’oportunitats desaprofitades. Els ciutadans hauríem de pressionar a temps i obtenir solucions més eficaces en els temes transcendents que marquen el perfil d’un poble. Decantant e...

GEOGRAFIA I PGOU

Fa uns 25 anys a Alaior vam viure una forta pressió per una ronda nord que havia d’anar de Sant Pere Nou a la rotonda de Son Bou. Segons gran part de la dreta i d’una part de l’esquerra semblava imprescindible. Es va arribar a convertir en una obsessió de la que semblava dependre quasi tot el futur del poble. L’invent derivava de voler implantar aquí solucions calcades de qualsevol lloc, sense mirar, ni estudiar, ni entendre allò que és singular de cada territori. El millor vestit pot caure de la pitjor manera en un cos que no li és propi, i qualsevol cos pot trobar el seu millor vestit a mida. Allò que recordam dels nostres viatges, dels llocs que visitam, és la seva singularitat, allò que és més propi i que no hem vist repetit enlloc. La manera d’adaptar les solucions a la personalitat d...