DADES DE CONSTRUCCIÓ PREOCUPANTS A ALAIOR
L’IBESTAT (Institut Balear d’Estadística) publica l’evolució de les llicències d’obra com a un indicador econòmic per municipis. Les dades disponibles van només fins al 2019, cosa que ens impedeix veure les tendències fins a l’any actual. De tota manera els períodes d’anys analitzats són prou llargs per constatar tendències de la realitat i fenòmens significatius.
Comparam les dades d’Alaior amb les de Sant Lluís i es Mercadal en ser termes municipals que en població i superfície urbanitzada són propers, si bé Alaior té 9.606 hab., es Mercadal 5.676 hab., i Sant Lluís 6.953 hab. És a dir, Alaior té un terç més que Sant Lluís i quasi el doble que es Mercadal. Açò hauria d’incidir en una major activitat constructiva en el nucli principal de població d’Alaior. També publicam les dades d’Alaior de la dècada anterior per poder comparar la diferència entre 2000-2009 i 2010-2019. As Mercadal i a Sant Lluís hi ha una evolució amb una certa regularitat. Fins i tot as Mercadal hi ha un fort increment el 2019. As Mercadal l’obra nova és més important que en els altres dos. A Sant Lluís hi ha més rehabilitació, però prou obra nova.
A Alaior l’evolució és clarament decreixent, d’una manera severa. Des del 2008 la construcció decau, amb anys sense pràcticament activitat i la resta amb una activitat bàsicament de restauració, sense obra nova, i molt per davall de l’activitat que li correspondria per percentatge de població municipal i de superfície urbanitzada.
Els projectes d’habitatges usats fins al 2023 tampoc no milloren. Tots aquests anys de xifres tan insuficients fan pensar en causes estructurals, no només en la crisi immobiliària, que hauria d’haver afectat els tres municipis per igual. Cal cercar causes decisives en fenòmens locals. Podrien haver influït amb diferents preponderàncies:
-El debilitament de l’economia de les famílies alaiorenques, en la mitjana baixa dels nivells de l’illa.
-La manca d’un urbanisme municipal ben dirigit, sense Pla general actualitzat ni iniciativa de la Sala per fomentar desenvolupaments nous.
-L’esgotament de solars urbans amb condicions de ser edificats. I de cases velles a preus assequibles per ser rehabilitades.
-La pèrdua de capitalització dels promotors locals, que no han vist oportunitats ni rendiments de començar promocions noves.
-El retard i complicació en els tràmits per obtenir llicències municipals.
-El nombre d’obres fetes sense llicència i que no figuren en l’estadística oficial.
-La pèrdua de població local en el cas d’Alaior i l’augment d’aquesta as Mercadal i Sant Lluís.
La construcció és un sector econòmic estratègic perquè provoca el dinamisme d’activitats econòmiques diferents. A més a més, és una ajuda per equilibrar l’economia ja que fomenta ocupació, habitatges a preus més assequibles i enforteix la demografia.